En aquesta secció compartirem articles variats que publiquen en diversos mitjans les companyes de’Espai FIGA sobre les qüestions més actuals entorn del feminisme.
“En Compromís se está arrinconando al feminismo”
Publicada en Valencia Plaza – 11/11/22 per Ximo Aguar i Balma Mateu
“En Compromís, al parecer, se puede discrepar de todo excepto de la ley trans”.
“Lo que está ocurriendo con Maria Viu es un atentado brutal contra la autonomía municipal”, opina Sorlí, que entiende la presión a esta candidata como “un aviso a navegantes” con el que a su juicio se envía un claro mensaje: “O estás con la dirección o te vamos a cortar la cabeza”.
En esta línea, la exdiputada califica de “locura antidemocrática” el compromiso ético que desde la dirección se pretende hacer firmar a los candidatos. “¿Cuál será el siguiente paso? Hoy van a por las feministas porque son objetivo fácil, pero la veda ya se ha abierto: ¿Dónde pondrán el límite?”.
La por al debat
Publicat en Levante – 31/10/22
Ara, amb un govern de coalició en minoria, hauriem de veure com s’apel·la justament al diàleg que s’exigia després del 15M per a aconseguir lleis més consensuades i que perduren. En lloc d’això, estem vivint una instrumentalització del Govern per pressionar al Parlament amb l’objectiu d’eludir els tràmits de participació de persones expertes i reduir el debat al mínim possible. S’escenifica crispació per forçar el sistema democràtic.
El sexe i el cervell
Publicat en ADONA’T – 24/10/22
No hi ha cervells masculins i cervells femenins.
Allà pel segle XVII se’ls va acudir assignar un sexe al cervell i per tant, qualsevol diferència de comportament, de preferències, aptituds, futur… tenia a veure amb capacitats cerebrals.
I des d’aleshores, s’ha investigat la qüestió de les diferències sexuals al cervell. Així, he pogut llegir afirmacions com que som inferiors perquè el nostre cervell pesa 140 g menys… O no podem interpretar els mapes perquè establim connexions cerebrals distintes. Per més que hi ha estudis que ho desmenteixen, una vegada i una altra tornen a eixir com a arguments. Els homes tenen més facilitat per a la ciència, les dones no se’n surten en llocs de poder…
“No acatar a pies juntillas el discurso de Compromís por la Ley Trans es pasar a ser casi el demonio”
Publicada en Republica.com – 08/10/22 per Nuria Coronado Sopeña
“No es fácil dar la cara, te marcan y te excluyen inmediatamente. Te juegas tu reputación, tu trabajo y tu capacidad de influir en las decisiones del partido. En los foros internos por decir esta boca es mía y no acatar a pies juntillas el discurso del partido pasas a ser casi el demonio. Algunas personas llegan incluso a decírtelo, otras simplemente lo manifiestan internamente. Hay para quien pasas a ser algo que ignorar”. Con estas palabras describe Marta Sorlí Fresquet la situación que ha vivido en Compromís por negarse a apoyar lo que para ella es una traición en toda regla a los derechos de las mujeres y las niñas.
Els drets a debat
Publicat en ADONA’T – 04/10/22
Els drets femenins no són conquerits, són cedits. Si som ciutadanes de ple dret, qui ens cedeix els drets? Per què els drets són cedits i no reconeguts? És sagnant veure com arreu del món els drets que avui creiem inalienables demà desapareixen, com al llarg de la vida d’una dona els debats sobre els seus drets es repeteixen una vegada i una altra normalitzant el maltracte psicològic que suposa no assolir mai la plena ciutadania. Com podem dir, amigues meues, som ciutadanes plenes si els nostres drets són qüestionables?
Sense dret a dubtar: les Teories Queer
Publicat en Diari La veu – 14/09/22
Vos convido amb molta insistència que llegiu fins al final este article. En ell vos parla una persona que ha defensat a la tribuna del Congrés dels Diputats la indiscutible Llei Trans i, que a dia d’avui, se’n penedeix. Llegiu amb la ment oberta el que diuen les dones que estan explicant de manera absolutament incansable el que està passant. Trenqueu amb el mandat del silenci i escolteu arguments per a poder configurar la vostra opinió. Recuperem la possibilitat d’abordar el tema des de la tranquil·litat i el dubte, per a configurar opinions argumentades. Parafrasejant una periodista ben coneguda: estes són les dades, vostres les conclusions.
Una constitució per a «totis»
Publicat en Diari La veu – 09/09/22
D’altra banda, el text considera que les persones amb disfòria de gènere tenen una identitat dissident, i que les que pateixen trastorns mentals són neurodivergents. Tant de bo que el fet de canviar les paraules amb què es designen els problemes resolguera eixos mateixos problemes. Tant de bo que totes les problemàtiques es pogueren solucionar canviant la manera de designar-les. Com quan els xiquets menuts es tapen els ulls i es pensen que no els hi veu ningú.
Disseccions per collons
Publicat en Diari La veu – 31/08/22
El famossíssim #MeToo va deixar a la vista, ja fa uns anys, les situacions d’abús de poder que s’esdevenen al món de l’espectacle, i va derivar en un esclat de denúncia feminista mundial. Però d’això ja fa tants anys que, en el món de la immediatesa, pareix que hagen passat segles. Avui per avui, els homes i els professionals poden ser disseccionats escrupolosament per l’opinió pública per a continuar amb les seues carreres professionals i personals amb total tranquil·litat. I, per descomptat, amb total impunitat.
Arqueología «queer» o el borrado de las mujeres con efecto retroactivo
Publicat en El Común – 24/08/22
A finales del siglo XX, al calor de los avances del feminismo en occidente y de los frutos de la incorporación de las mujeres a la ciencia, surgió la Arqueología Feminista, cuyo objetivo es comprender los roles asociados a cada uno de los sexos humanos en el pasado a través del análisis arqueológico e histórico, y aplicando un enfoque feminista. Por poner un ejemplo, los estudios de antropología forense (una de las disciplinas auxiliares aplicadas en arqueología para analizar los restos humanos antiguos), han permitido extraer conclusiones sobre cómo vivían nuestras antepasadas, poniendo de manifiesto las diferencias derivadas de nacer con un sexo u otro en el pasado.
Pues bien: todos estos avances se ponen ahora en tela de juicio debido al auge de la Arqueología Queer, que irrumpió en el panorama universitario a finales de la década de 1990 (y la posterior arqueología transfeminista), derivada de las ideas de las Teorías queer.
Destapant la hipocresia social envers les violències masclistes
Publicat en Diari La veu – 24/08/22
…I és que, que en tot el món els humans vivim en societats patriarcals no és cap novetat. Tot i que els debats sobre el patriarcat naixen amb el feminisme a finals del segle XVIII, i s’intensifiquen durant el XIX, no va ser fins el segle XX que el moviment va aconseguir conceptualitzar el terme per tal de poder identificar i analitzar les desigualtats entre sexes en la seua base i lluitar contra elles. El patriarcat és una estructura social mil·lenària, gairebé tan antiga com les civilitzacions humanes, i es basa en la dominació de les dones per part dels homes a través del constructe social del gènere. Per a dominar a algú, per a garantir la seua subjecció, cal exercir la violència.
Ni tapes, ni hòsties!
Publicat en Diari La Veu – 17/08/22
L’última alarma de violència masclista i misògina generalitzada és, sens dubte, la submissió química. Tot el món ha sentit parlar d’esta nova moda masclista, del desconeixement dels seus efectes i, fins i tot, de com d’exagerades som les dones amb això de les punxadetes, perquè inocular suficient dosi de droga amb una punxada és quasi impossible. Sembla que és de ser normal i equilibrat eixir de festa a vore a qui li poses merdes al got, o a qui punxes, però tenir por perquè això et puga passar és una bogeria. En aquesta distopia se’ns acusa reiteradament de paranoiques, a les que som violentades quasi a diari. Se’ns titlla d’histèriques, a les que denunciem que es reinventen les maneres de violentar-nos en els espais públics. I últimament, se’ns recorda cada dia que no s’ha demostrat cap violació amb submissió química.
Emme, hije de Jennifer Lopez
Publicat en Público – 13/08/22
Si como sociedad queremos superar los roles de género o sexistas, no lo vamos a conseguir inventando géneros no binarios ni géneros fluidos ni otros tipos de géneros para que la gente elija uno u otro. Han penetrado con fuerza corrientes hiperindividualistas que dicen, sobre todo a la gente joven: “si no te gusta este género, busca otro en el que te encuentres mejor. Escoge tu género, rebélate y forma parte de un grupo de género diferente. Practica la disidencia de género”.
De gènere no binari: ser o no ser?
Publicat en Diari La Veu – 10/08/22
Curiós concepte, el de no-binarisme, que guanya adeptes entre la joventut, tant fa el sexe que se’ls haja assignat en nàixer. Perquè sí: ara resulta que el sexe no s’observa, s’assigna. No tinc clar a partir de quin criteri, però és una sort si us el van encertar, perquè us heu estalviat hormonacions, cirurgies de reassignació, l’embolic dels pronoms… i potser fins i tot maldecaps molt més prosaics.
«Mansplaining» de manual
Publicat en Diari La Veu – 03/08/22
Si eres dona, probablement més d’un home ha tractat d’explicar-te coses alguna volta en ta vida. Per descomptat —o no— pensem immediatament que tant se val, dones o hòmens, tothom necessita que alguna vegada li expliquen allò que desconeix. No obstant això, si eres dona, de segur que algun home o fins i tot més d’un han tractat d’explicar-te fins i tot allò que coneixes professionalment o amb més profunditat que ells.
Ucrania: granjas humanas en plena guerra
Publicat en El Común – 30/07/22
¿Qué pasa con esas mujeres doblemente vulnerables ―precariedad económica, en medio de una guerra― que acaban de parir? ¿Qué cuidados se proporcionan a sus cuerpos? ¿Y a sus mentes? ¿Cómo será su recuperación física y psíquica? ¿En qué situación quedan frente a las múltiples contingencias agravadas sobremanera por la guerra? ¿No es precisamente aquí donde debería estar el foco de la información?
L’error de la falsa interseccionalitat
Publicat en Diari La Veu – 27/07/22
Estem assistint en els últims anys a un fenomen de resignificació gens innocent dels conceptes de feminisme i interseccionalitat, que dilueix el subjecte polític del moviment feminista, la dona, fins a convertir-lo en una amalgama de diversitats i eixos que convergeixen, obviant la causa subjacent de la nostra opressió, el sexe. La perversió de la interseccionalitat distorsionada converteix, així, el feminisme en la mare (mare, que no pare) de totes les lluites, en aquella mena d’ONG que ha d’abastar, i cuidar, i reivindicar els postulats de tots els col·lectius que acudisquen a aixoplugar-se sota l’ala del moviment, perquè aquesta és, ha sigut i serà la…
Oprimir-se
Publicat en Diari La Veu – 20/07/22
De vegades sorprèn com es percep el «just dret de conquesta» que aplica Espanya en la llengua o el finançament i no com eixa mateixa supèrbia l’apliquen els homes sobre les dones. Els homes no s’autoperceben (quasi) mai com a opressors de les dones, sobretot aquells que no entren dins de l’hetenormativitat, la classe mitjana i la pell blanca.
Eid Mubarak y feliz libertad
Publicat en El Común – 19/07/22
Enaltecer fiestas religiosas (de cualquier religión) en un país aconfesional ya tiene lo suyo, pero además en el caso del islam somos testimonio constantemente de discursos que blanquean la misoginia pintándola de diversidad cultural a través de, por ejemplo, la promoción del uso del velo, una herramienta de opresión y sumisión que se utiliza con las mujeres musulmanas, sin ningún tipo de pudor. Cómo nos lo quieren vender disfrazado de falso empoderamiento y libre elección y cómo nos señalan a las no musulmanas como blancas-hegemónicas-colonialistas, como imbuidas de una suerte de Síndrome del Salvador Blanco. Las voces de las mujeres oprimidas por el islam son silenciadas, ocultadas, no casan con los postulados de los neofeminismos posmodernos que defienden las instituciones actualmente.
La dictadura de les minories
Publicat en Diari La Veu – 13/07/22
El capitalisme n’està encantant, amb la postmodernitat: normalitzar operacions de modificació corporal absolutament desvinculades de la salut i que aniran acompanyades de medicació de per vida és una bicoca per a les farmacèutiques. Emmalaltir persones sanes de manera controlada. Els colorins, el brili-brilli i les plomes estan tapant el que hi ha darrere de tanta «diversitat»: el capitalisme disseccionant cossos i venent estereotips per a fer caixa.
TERF, más allá del acrónimo
Publicat en El Común – 10/07/22
TERF no es solo un adjetivo. Ni siquiera podemos llamarlo insulto, sería de un simplismo injusto que no nos permitiría abordar y analizar la carga peyorativa que va mucho más allá de su significado y significante. TERF es la última forma de deshumanización hacia las mujeres adoptada por el patriarcado. Es la excusa perfecta para denostar a las feministas tras el escudo de la progresía y la inclusión.
Puters invisibles
Publicat en Diari La Veu – 06/07/22
L’estadística ens colpeix: un de cada cinc homes valencians diu que fa ús de la prostitució. Un de cada cinc amics, familiars, coneguts, companys de treball paga per accedir al cos d’una dona que no el desitja, per violar-la a canvi de diners. Quina altra activitat violenta penseu que és equiparable? Podríem matar, a canvi de diners? Colpejar a algú fins a deixar-lo inconscient? Torturar psicològicament una persona, previ pagament?
Pensem una miqueta. Si hi ha oferta de prostitució és perquè hi ha demanda. És a dir, que la prostitució existeix perquè hi ha homes que demanen cossos de dona, i creuen que tenen tot el dret d’usar-los. Per la força dels diners.
El cost de ser política
Publicat en Diari La Veu – 29/06/22
La normalització de les llistes paritàries quasi havia aconseguit convéncer-nos, a les escèptiques, que en la política, a diferència d’altres àmbits de la societat, les dones havíem assolit una mena d’igualtat amb els homes. Tanmateix, eixa necessitat dels partits, sobretot els que s’anomenen «d’esquerres», d’exhibir múscul feminista —que queda modern i cool, i atrau el vot femení—, contrasta amb la quantitat de dones que aconsegueixen enfilar-se als llocs d’eixida de les candidatures. En el cas del País Valencià s’ha materialitzat en un exigu 29% d’alcaldesses en la darrera legislatura. En el segle de les conquestes per a les minories, paradoxalment, la meitat de la població encara malda per obrir-se camí cap als llocs de representació, cap al cim del poder públic que proporciona l’oportunitat d’incorporar al dia a dia polítiques des d’una perspectiva femenina i autènticament disruptives.
Puteros al Congreso
Publicat en El Común – 20/06/22
Perseguir y penar a proxenetas, puteros y la tercería locativa, obviamente, es demasiado radical y punitivo. ¿Cómo no va a serlo? ¿Cuántos de nuestros dirigentes habrán celebrado algún pacto electoral comprando sexo? ¿Cuántos de ellos habrán ido de putas en la despedida de soltero de un amigo? ¿Cuántos habrán acabado un sábado por la noche cualquiera en un puticlub o una carretera siendo el enésimo que viola a una mujer y deja 30€ para acallar su conciencia? Ya se sabe, “perro no come perro”.
La prostitución: de votos y de dinero
Publicat en El Común – 04/06/22
La prostitución es una institución patriarcal. Si desde los partidos políticos (otra institución patriarcal) se decide no pedir su abolición, lo que se hace es tomar partido a favor de su pervivencia.
La prostitución es violencia contra las mujeres. Y en la lucha contra esta violencia no puede haber peros, ni matices, ni prórrogas.
No definirse como radicalmente en contra significa estar a favor de seguir manteniendo el privilegio masculino de tener garantizada la posibilidad de acceder al cuerpo de mujeres a cambio de dinero.
Mujeres vinculadas a Compromís impulsan una plataforma feminista crítica con la Ley Trans
Publicat en El Común – 26/06/21
Un grupo de mujeres vinculadas a Compromís son las impulsoras de la nueva plataforma feminista, Espai FIGA, que surge ante el desacuerdo con la postura oficial del partido con relación a la Ley Trans y para reivindicar los postulados del feminismo, dejando claro que tiene como sujeto político las mujeres.
Reivindiquem-nos: feminisme per a sobreviure
Publicat en Diari La Veu – 04/06/21
En els últims temps, algunes ens entestem a repetir, a qualsevol que ens vulga escoltar, que les dones som el subjecte polític del feminisme. De fet, i de manera sorprenent, ens trobem en la tessitura d’haver d’enunciar, com he llegit fa poc en xarxes, que «el feminisme és per a les dones, i el seu objectiu és alliberar les dones del patriarcat». Sembla una obvietat, una notícia que sobra a aquestes alçades, en ple segle XXI, quan se suposa que les dones –almenys, les dels països desenvolupats– hem assolit altes quotes de llibertat i –segons qui i com– fins i tot d’igualtat.
Espai FIGA 