Marta Sorlí Fresquet
La violència contra les dones està segmentada i compartimentada. La violència dins de la parella representa una de les violències masclistes més reconegudes socialment, encara que a dia d’avui sovint es qüestiona. Però, què passa amb la resta de violències masclistes? Què passa amb les xiquetes?
La violència masclista esdevé, en moltes ocasions, violència cap a les i els menors d’edat. Cap a totes les persones menors, però especialment cap a les xiquetes. S’ha de dir: hi ha xiquetes que pateixen violència simplement per ser xiquetes, per néixer amb un aparell reproductor femení. Aquest simple fet fa que patisquen abusos sexuals, però a més són la major part de les víctimes de violència física i psicològica, i també de negligència.
I és que als xiquets se’ls accepten comportaments disruptius i inadaptats i, per tant, més violents, però no així a les xiquetes, que en entorns de violència solen assumir ben prompte el seu rol submís, enfront dels xiquets, que tendeixen a interioritzar la posició de dominació.
En aquestes situacions, les mares són violentades doblement: dins de la relació i institucionalment. Per a l’home maltractador són algú a qui sotmetre amb amenaces verbals i violència psicològica. Si volen protegir la xicalla han d’acceptar la relació patriarcal. A aquestes mateixes mares, no obstant, se’ls exigeix mantenir la convivència familiar i calmar els conflictes d’una manera subtil. En l’àmbit institucional, les mares sovint són vistes com les responsables de tots els mals, se’ls exigeix callar, calmar i renunciar al que calga per a atendre les criatures.
És evident que en aquests casos, tristament habituals, s’hauria d’apartar les i els menors dels conflictes.
Els homes maltractadors solen mostrar patrons de socialització patriarcals que els fan solucionar els problemes amb agressivitat. De vegades són colps, però sovint amb una mirada o un insult és suficient perquè una menor faça el que toca. La temor forma part del patriarcat i de la interiorització dels estereotips de gènere. Les dones menors d’edat violentades d’avui seran, probablement, les dones sotmeses del demà. Els homes menors d’edat amb models violents d’avui, probablement, seran els opressors del demà.
No hi ha violència contra la infància, hi ha violència masclista cap a menors. Homes que consideren les dones i les criatures de la seua propietat i reprodueixen relacions patriarcals de dominació cap al seu ramat. Es mantenen dels estereotips que defineixen els gèneres i l’opressió. Però, a més, existeix una invisibilització absoluta dels efectes del gènere sobre la violència infantil, que no deixa de ser una expressió més de la violència masclista, tant en l’àmbit legislatiu com en el professional. És l’estratègia perfecta per a mantenir vigent el gènere i perpetrar-lo per a les societats futures.
Espai FIGA 